Projectes i actuacions
"Fes reviure el Ripoll!". Fem tornar els animals al riu

El foment de la fauna autòctona, objectiu principal de la segona fase de “Fes reviure el Ripoll”, un projecte de recuperació ecològica al riu Ripoll al seu pas per Sabadell que s'executarà el 2012.
Recuperació de basses temporals per a amfibis i la construcció d'un gorg han de facilitar la recuperació d'amfibis i peixos. Caixes niu per a ocells i ratpenats, dos grups faunístics insectívors que haurien de completar aquest nou pas en la millora de la qualitat ecològica del Ripoll.
Foment de fauna al Ripoll, segona fase

Amfibis, peixos i tortugues. Recuperem basses temporals i construïm un petit gorg.
Les poblacions d’amfibis i rèptils pateixen un declivi molt preocupant a nivell mundial. Les accions encaminades a la conservació i potenciació de les seves poblacions són doncs prioritàries. Els amfibis també tenen un paper molt important en el control de les poblacions d’insectes, els quals constitueixen la seva font principal d’aliment. En el tram de riu objecte del nostre projecte (entre el gual de Sant Vicenç de Jonqueres i el molí de l'Amat) o bé manquen les basses temporals on els amfibis puguin criar a la primavera, o bé les que hi ha estan plenes de sediments. Els peixos i els crancs de riu, que són forts competidors i depredadors dels amfibis, no poden sobreviure en basses que tinguin aigua amb caràcter temporal. Per aquest motiu, el projecte preveu recuperar 5 basses temporals, buidant clots ja existents, allunyades del curs principal i de poca fondària. Aquestes basses s’ompliran amb l’aigua superficial de les crescudes i amb l’aigua subterrània en les èpoques en què el nivell freàtic sigui més alt. Els talussos d’aquests basses s’envoltaran de vegetació herbàcia i arbustiva per fer-les atractives als amfibis. Els peixos i les tortugues estan sotmesos als efectes de les crescudes, ja que són arrossegats per la força de l’aigua. Molts moren també degut a l’elevada càrrega contaminant de l’aigua, ja que quan plou de manera intensa les estacions depuradores no poden absorbir tota la càrrega d’aigua i n’aboquen una part sense depurar directament al riu. Al riu manquen gorgs laterals, connectats al curs central que actuïn de refugi durant les avingudes d’aigua.
Amb tècniques de bioenginyeria es construirà un petit gorg en una zona d’inflexió entre dos meandres. Aquest gorg consistirà en un petit braç mort, orientat d’esquena al corrent. Al fons del gorg s’hi plantaran helòfits (plantes que tenen les arrels i la base de la tija submergides en l'aigua) per a potenciar la funció d’amagatall i alentiment del corrent. Aquest gorg servirà de refugi pels peixos durant les crescudes moderades del cabal del riu.
Ocells i ratpenats. Caixes niu.
Apadrinament de parcel·les i possibilitats de participació
En aquesta segona fase caldrà comptar de nou amb el paper destacat del voluntariat ambiental i de les més de 30 entitats que donen suport al projecte, ja sigui per recuperar les basses temporals, per adequar la vegetació d'aquestes basses o del gorg, o per instal·lar les caixes niu, a més de vetllar pel manteniment de la vegetació plantada en els dos anys i mig d'execució de la primera fase.
A més d'aquestes accions de voluntariat, individualment o corporativament hi ha una via de suport econòmic consistent en l'apadrinament, amb 15 euros, d'alguna de les 1000 parcel·les en què simbòlicament s'ha dividit aquest tram del Ripoll. Amb aquestes aportacions es contribueix al finançament del projecte, a les tasques de difusió i a l'organització de les activitats.
L'Obra Social d'Unnim Caixa, Xaloc i el voluntariat ambiental, actors d'aquesta segona fase.
ADENC-EdC
El Vallès, 21 de desembre de 2011
Text > Nota de Premsa enviada per l'Adenc de 21 de desembre de 2011.