Titular notícies
Reportatge

Gaudint en veler dels secrets submarins del Maresme!


Dos dies vivint l'essència del Mediterrani. A bord del veler Targui II, vam descobrir alguns dels secrets que alberga el fons marí dels canyons del Maresme.

Divendres 9 Maig 2014 - 17:23

Iniciem la sortida amb l'arribada al Port de Sant Feliu de Guíxols, i amb la ubicació dels "tripulants" al veler Targui II, que serà el nostre medi de transport i habitatge durant dos dies.

Abans de llançar-nos a la mar, la Carla, guia de Submon, ens fa una introducció sobre els Canyons del Maresme, la zona de custòdia marina que visitarem. I ens explica que en aquesta zona es concentra una quantitat important de cetacis, fruit de de l'elevada matèria orgànica que s'hi concentra. Així com les bones pràctiques i normes de conducta per a la realització d’activitats recreatives d’observació de cetacis.

La zona dels Canyons del Maresme, de 2.300 km2, és una zona prioritària per preservar quatre espècies protegides de cetacis: el dofí mular, el dofí liistat, el cap d'olla gris, i el rorqual comú, la segona balena més gran del món, i que pot fer fins a 22 metres d’allargada.

Iniciem la navegació amb una mar tranquila, molta expectativa i els ulls ben oberts!

Disposarem d’un hidròfon, que ens permetrà sentir el cant dels dofins durant el trajecte. I anirem recollint dades durant la navegació (cada 20 minuts en torns d’1 hora per persona): orientació del sol, rumb del veler, posició, presència d’altres embarcacions i tipologia, estat del mar, tipus albiraments cetacis i nombre estimat, observació aus o altres espècies, etc. La recollida de dades, dipositades en un “formulari d’esforç”, permet a Submon obtenir informació molt rellevant per l’estudi dels cetacis i la conservació de la zona.

SUBMON és una plataforma de serveis ambientals marins que realitza projectes en l’àmbit de la conservació, estudi i divulgació del medi marí. L’any 2008 SUBMON va iniciar un seguit d’activitats d’estudi sobre la població de cap d’olla gris de la zona, i a partir del 2009, i com a entitat de custòdia, va donar el tret de sortida a un projecte per tal de custodiar l’àrea, amb l’objectiu principal de promoure’n la seva protecció i conservació, a través de la voluntat social i dels sectors d’usuaris de l’espai.

Gràcies a l'hidròfon comencem a sentir els primers dofins. Fan com un xiulet, que es percep fàcilment. Cada cop els sentim més a prop. I això fa pensar que potser ens estem acostant a ells, o ells a nosaltres... Al cap d’una estona, veiem el primer dofí. La Carla l’identifica i ens informa que és un dofí llistat. I llavors, com per art de màgia, comencen a aparèixer dofins llistat per totes bandes, alguns a tocar del veler, i altres a mitja distància. Dona la sensació que estan molt contents, i que ens ofereixen una de les seves millors danses! Comptabilitzem que en total hi deu haver una 70a de dofins.

Festegem aquest moment tant especial, amb un dinar de pa amb tomàquet preparat per en Pere, patró del veler, i que mengem a coberta, mentre no treiem l'ull al mar, per si tornéssim a rebre alguna visita inesperada.

Després de dinar, seguim observant el mar amb ganes de veure més albiraments, i aprofitant que fa un dia excel·lent, part dels tripulants ens posem el banyador, i ens disposem a fer un bany ràpid, d'entrar i sortir, doncs la temperatura de l'aigua no permet més.

Tot tornant, en direcció al port de Blanes, on passarem nit, podem observar alguna au marina. I al cap d’una estona, albirem una bona colla de dofins a una distància llarga. Veiem com salten, i com avancen allunyant-se de nosaltres.

Iniciem la navegació del segon dia, amb moltes expectatives de poder albirar alguna balena, i tornar a gaudir d’una experiència tant enriquidora com la del dia anterior. No hi ha tan bona mar, i naveguem amb el dubte de si el dia s’arreglarà o s’espellarà més. Degut a l’estat de la mar no podem llançar l’hidròfon.
Al cap d’unes hores, la mar recupera la calma i tornem a posar-nos en posició d’albirament. Prismàtics en mà, seguiment del formulari d’esforç, i ulls ben oberts. Ara si, connectem l’hidròfon. Però avui hi ha molta més tranquil·litat al fons del mar, i pràcticament no sentim dofins.

Aprofitant que la mar és més moguda, en Pere decideix isar les veles. El fet d’anar a vela, i sense el remor del motor, resulta una experiència molt gratificant, que permet gaudir d’una navegació recreativa relaxada, tranquil·la i molt agradable.

Aquest cop no hem tingut tanta sort, i malgrat la nostra perseverància, no hem albirat, cap més cetaci. Però tornem a port amb la satisfacció d'haver gaudit d'un passeig amb veler pausat, amb aire de Mediterrani, i amb sensació de conèixer una mica millor els tresors que alberga el nostre fons marí. Tot plegat, una experiència inoblidable!
"La costa i els fons marins del Maresme amaguen secrets sorprenents. Poca gent sap que és una zona de pas de balenes i tota mena de dofins. I que, a més, malgrat és una de les costes  més poblades del país, hi ha uns canyons submarins que arriben als dos quilòmetres de fondària"

Us recomanem que feu un cop d'ull al recull d'imatges de la sortida al Facebook del Viulaterra! 

Aquestes propostes formen part d'un projecte Ecoturístic en espais en custòdia promogut per la Xarxa de Custòdia del Territori i Tarannà Viatges. Per a més informació contacteu amb viulaterra@taranna.com.


Comentaris
Post your comment
Últimes Notícies

Amb el suport de:

               

Organitzacions i persones membres de la xct.


Coneix també viu la terra a través de: RSS Facebook Twitter youtube